Què són els workarounds: funcionen?

En qualsevol entorn de treball, especialment en aquells on la pressió i la rapidesa formen part del dia a dia, és habitual trobar solucions improvisades per continuar avançant. Davant d’un error, una limitació tècnica o un procés que no funciona com caldria, moltes organitzacions opten per una via alternativa que permet continuar operant. Aquí és on entra en joc el concepte de workaround.

Tot i que és un terme molt utilitzat, no sempre es té clar el seu abast real ni les implicacions que pot tenir en el funcionament d’una empresa.

Workaround: què és i per què apareix

Si ens plantegem workaround què és, la definició és relativament senzilla: es tracta d’una solució temporal que permet esquivar un problema sense resoldre’l d’arrel. És una manera d’evitar la incidència per impedir que bloquegi l’activitat.

A la pràctica, això es tradueix en accions com crear processos manuals per suplir errors digitals, utilitzar eines alternatives perquè les habituals fallen o adaptar la manera de treballar per encaixar amb una limitació concreta.

El més interessant és que els workarounds no són una anomalia, sinó una resposta natural de les organitzacions. Apareixen perquè hi ha la necessitat de continuar funcionant, encara que no sigui en les condicions ideals. Quan una empresa no es pot permetre aturar-se, trobar una solució immediata, encara que sigui provisional, esdevé gairebé inevitable.

Per què s’utilitzen tant els workarounds?

Els workarounds responen a situacions molt concretes dins de les organitzacions. Sovint apareixen quan cal donar una resposta ràpida a una incidència que impedeix continuar treballant amb normalitat.

També poden ser conseqüència de la manca de recursos, sigui temps o pressupost, per abordar el problema de fons de manera immediata. En altres casos, la complexitat dels sistemes o dels processos fa que la solució definitiva requereixi una intervenció més profunda i planificada.

A tot això s’hi suma un factor cultural: moltes empreses prioritzen mantenir l’activitat i “tirar la feina endavant”, encara que no sigui amb la solució òptima. Aquesta manera de treballar afavoreix l’aparició de solucions provisionals que, amb el temps, es poden consolidar.

Funcionen realment o només són una solució temporal?

Un workaround pot funcionar, i de fet sovint ho fa. Permet evitar bloquejos, mantenir el ritme de treball i guanyar temps mentre es treballa en una solució definitiva.

Ara bé, aquesta utilitat té límits. El problema apareix quan la solució temporal deixa de ser-ho. És relativament habitual que allò que es planteja com una mesura puntual acabi formant part del dia a dia de l’empresa.

Quan això passa, els processos tendeixen a complicar-se. S’hi afegeixen passos innecessaris, augmenta la dependència de les persones i es redueix la capacitat de control. 

Tot plegat pot derivar en errors, duplicitats i una pèrdua progressiva d’eficiència.

El cost invisible dels workarounds

Un dels aspectes més rellevants dels workarounds és que el seu impacte no sempre és evident a curt termini. Inicialment, resolen un problema, però amb el temps poden generar noves ineficiències.

A mesura que s’acumulen solucions provisionals, el funcionament de l’organització es torna més complex. Els processos deixen de ser clars, es fa més difícil detectar incidències i la presa de decisions es complica.

A més, també hi ha un impacte directe en els equips. Treballar amb sistemes poc optimitzats pot generar frustració i sensació de desorganització. Quan una part del temps es destina a compensar errors o limitacions, es redueix la capacitat d’aportar valor real.

Quan té sentit utilitzar un workaround?

Utilitzar un workaround no és necessàriament una mala pràctica. De fet, pot ser una decisió adequada si es fa amb criteri.

Té sentit quan es tracta d’una solució realment temporal, quan està controlada i quan forma part d’un pla per resoldre el problema de fons. És important que no es perdi de vista que es tracta d’una mesura provisional.

El que marca la diferència és la gestió que se’n fa. Les organitzacions més eficients són aquelles que saben identificar aquestes situacions i actuar en conseqüència, combinant la necessitat de continuïtat amb la millora dels processos.

Què diu això sobre una empresa?

La presència de molts workarounds dins d’una organització pot donar pistes sobre com s’estan gestionant els processos i els equips.

En alguns casos, pot reflectir manca d’estructura o dificultats per abordar problemes de fons. En d’altres, pot respondre a una cultura molt orientada a resoldre el dia a dia sense prou espai per a la millora contínua.

En canvi, les empreses que treballen amb una visió més estratègica tendeixen a utilitzar els workarounds amb mesura. Entenen la seva utilitat, però també els seus límits, i prioritzen solucions que permetin una operativa més sòlida i sostenible.

Més enllà del workaround: quan cal anar a l’arrel del problema

Els workarounds són útils quan cal reaccionar ràpidament i evitar que una incidència aturi l’activitat. Formen part de la realitat de moltes empreses i, ben gestionats, poden tenir sentit en moments puntuals.

El que marca la diferència és no perdre de vista que es tracta d’una solució temporal. Quan aquestes pràctiques s’allarguen en el temps, acaben afectant la manera de treballar, la claredat dels processos i, en última instància, l’eficiència de l’organització.

Per això, més enllà d’utilitzar-los o no, el més rellevant és saber identificar-los i tenir la capacitat d’anar un pas més enllà: entendre què està fallant i posar-hi solució de manera estructural. En aquest sentit, comptar amb una bona organització interna i amb el suport de professionals especialitzats en gestió de persones i processos, com l’equip d’Organigrama, pot marcar la diferència a l’hora de transformar solucions provisionals en millores reals i sostenibles.